- Ui, Confuci, déu?
- Què dic?
- Uf, nociu!

- ¡Huy! ¿Confucio, diós?
- ¿Qué digo?
- ¡Uf, nocivo!

Dia Mundial de la Poesia

En ocasió d'aquesta celebració, vagi la meva humil aportació.

Haiku palindròmic

Arriba la llum.

La set aviva, té sal.

Mulla la "birra".

(Llega la luz.
La sed aviva, tiene sal.
Moja la "birra".)

Amè o ple, l'àtic eròtic té sexe, nicotina, nit, oci, nexes. Et cito. Recita'l el poema.

(Ameno o lleno, el ático erótico tiene sexo, nicotina, noche, ocio, nexos. Te cito. Recítalo el poema.)

Al poeta

Si poètica flama fa mal, faci te, opis.

(Si poética llama duele, haga té, opios.)

He rescatat del "bagul dels records" una entrevista que em va fer Ràdio Igualada en ocasió de la Trobada Igualada 2008 del Club Palindromista Internacional.

http://dl.dropbox.com/u/20727853/Track03.mp3

L'amic noble serà, pares, el bon cimal.

(El amigo noble será, padres, la buena cima.)

S.O.S.

S.O.S.:
Som, sí, miserables, Elba.
Re, simis, mossos...

(S.O.S.:
Somos, sí, miserables, Elba.
Nada, simios, mozos...)

 Li fot si fem l'amor, broma, o mal, Mefistòfil?

(¿Le jode si hacemos el amor, broma, o mal, Mefistófeles?)


A Xavi Torres

LAI*
El llatí, viu i vital, lleial.

(LAY*
El latino, vivo y vital, leal.)

*poema medieval.

Sira, pa i amor, a Roma; i a París!

"Tout compte fait, le palindrome est à la phrase normale ce qu'un billet aller-retour de la S.N.C.F. est à un titre ordinaire de transport: la possibilité offerte d'un deuxième parcours, à l'envers du premier!"

"Sans doute les âmes pures pourraient-elles craindre qu'il y êut quelque sorcellerie à vouloir ainsi charmer les mots et envoûter les phrases. Et il est vrai qu'Étienne Tabourot, le celèbre seigneur des Accords (1547-1590), n'hésitait pas, dans son livre des Bigarrures, à atribuer au diable en personne la paternité des deux premiers palindromes de l'ère chrétienne: Sa Majesté satanique transportait un jour sur ses épaules un pauvre bougre de saint au prénom peu catholique d'Antible, lequel, inquiet sur la destination du voyage, s'accrochait au cou de sa monture, lui coupant ainsi la respiration. Pour échapper à l'asphyxie qui le gagnait, le diable devait trouver d'urgence une... inspiration: il eut alors celle, inattendue pour un démon, de conseiller à son passager de faire le signe de croix, ce qui l'obligeait du même coup à se lâcher d'un main. D'une voix étranglée, le diable lui dit:
SIGNA, TE SIGNA; TEMERE ME TANGIS ET ANGIS?
ROMA TIBI SUBITO MOTIBUS IBIT AMOR.

Claude Gagnière, Pour tout l'or des mots (Robert Laffont, 1996)

Palíndrom i reflexió

Allí xala, tia. Fa sexe, no nexes, afaita l'axil·la.

(Allí disfruta, tía. Hace sexo, no nexos, afeita la axila.)

"El somni que preocupa a la ment tortuosa de cada palindromista, és que en algun lloc, dins dels límits de la llengua, s'amaga el Gran Palíndrom, una closca de nou que no només compleix amb les exigències complexes de la tècnica, que flueix suaument en les dues direccions, però que també conté la Veritat Final de les Coses. "

“El sueño que preopcupa a la mente tortuosa de cada palindromista, es que en algun lugar, dentro de los límites de la lengua, se esconde el Gran Palíndromo, una cáscara de nuez que no sólo cumple con las exigencias complejas de la técnica, que fluye suavemente en ambas direcciones, pero que también contiene la Verdad Final de las Cosas.”

Tony Augarde, The Oxford Guide to Word Games, OUP,  Oxford 1984, pg. 102

Ara, fet insòlit: un inútil ós ni te farà.

(Ahora, hecho insólito: un inútil oso ni té hará.)

A ruc: - La salut? - Sota mínims. - És mínima tos? - Tu, la sal cura. (A burro: - ¿La salud? - Bajo mínimos. - ¿Es mínima tos? - Tú, la sal cura.)

Som o no som?
Àpat o tapa?
Mos o no mos?

(¿Somos o no somos?
¿Comida o tapa?
¿Bocado o no bocado?)

L'afició als palíndroms ha estat explosiva els darrers anys. Manté encara pura la seva naturalesa lúdica, inútil, desinteressada i consumeix el nostre temps escàs de manera molt ociosa, davant la incomprensió de les persones "eficaces". Segueix essent com la recerca infantil de tresors ocults o com l'ofici secular de desentranyar el sentit, en aquest cas seglar però de tota manera misteriós, que guarden les paraules.

Óscar René Cruz, PALÍNDROMOS,

Publicaciones Cruz O.S.A. – México 2002

Adula savi xinés. Oh, ho sé! Ni Xiva saluda.

(Adula sabio chino. ¡Oh, lo sé! Ni a Shiva saluda.)

Ai, pur a l´Índia, saïd? Ni la rúpia!


(Ay, ¿Puro en la India, said? ¡Ni la rupia!)

Noia sexi, a Berna fan rebaixes. Ai, on?

(Chica sexi, en Berna hacen rebajas. ¿Ay, dónde?)

Antoni Tàpies

JO, MITJÓ








Fi, Antoni, no ninot naïf.

Ací, sí, fa Tàpies, ei!, patafísica.



(YO, CALCETÍN.
Fino, Antonio, no muñeco naïf.
Aquí, sí, hace Tàpies, ¡alto ahí!, patafísica)

Nostàlgia

Ai, Rolf, Rolf! Al Tirol florit la flor floria!

(¡Ay, Rolf, Rolf! ¡En el Tirol florido la flor florecía!)