PALÍNDROM: paraula o frase que es llegeix igual de dreta a esquerra que d'esquerra a dreta.

Palíndrom prové del terme grec palindromos format per -palin (de nou) i -dromos (cursa).









Mut sóc noble, erudit i duré el bon costum.

TWITTER

TWITTER
Jesús Lladó

Palindromistes

dimarts, 30 d’octubre de 2012

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Res sé.
El "bonica cosa" sóc,
ací,
noble ésser.

(Nada sé.
El "bonita cosa" soy,
aquí,
noble ser.)

dimecres, 24 d’octubre de 2012

L'odi

Ai, l'odiava, mama.
Lleig!
I ella m'amava,
i dolia.

(Ay, le odiaba, mamá.
¡Feo!
Y ella me amaba,
y dolía.)

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Gelat

La cara t'alegra car gelat; ara cal.

(La cara te alegra querido helado; ahora hace falta.)

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Eròtic

Ara s'excita, nua -ací no, bonica- a un àtic. Xe, Sara!

(Ahora se excita, desnuda -aquí no, bonita- en un ático. ¡Che, Sara!)

divendres, 19 d’octubre de 2012

dijous, 18 d’octubre de 2012

Poetes...

A poeta llunàtic:
Per la rima, mira'l,
rep cita nul·la,
te o pa.

(A poeta lunático:
Por la rima, míralo,
recibe cita nula,
té o pan.)

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Submarí

A l'atac submarí, tira'm bus català.

(Al ataque submarino, tírame buzo catalán.)

diumenge, 14 d’octubre de 2012

ANIVERSARI PALINDRÒMIC 7007


     Avui, he complert el meu 7007 aniversari palindròmic. Ho hauria pogut fer públic en arribar al 6006 o qualsevol altra quantitat, però ho faig ara perquè em ve de gust. Això vol dir, ni més ni menys, que he elaborat el palíndrom que fa 7007. Però és una veritat a mitges. Si compto tots els que he descartat, els que estan en llista d’espera, els bilingües, els castellans, els sil·làbics, poemes i altres modalitats, n’he fet molts més. Aquests 7007 són únicament els que conformen el meu arxiu complet de palíndroms, lletra a lletra, en català.
     És probable que sigui el palindromista català amb més producció, però aquesta xifra per a mi té una importància molt relativa. Mai no he pretès acumular-ne cap quantitat, ni batre cap rècord, ni competir amb ningú. Als inicis de la meva dedicació als palíndroms, estic parlant de fa una mica més de vint anys, tenia com a mites, per la quantitat que n’havien produït, el català Carles Mani (que en va fer prop de 4000) i l’argentí Juan Filloy (que es deia que n’havia fet més de 7000). Però des d’aleshores ha plogut molt i han sorgit palindromistes arreu que han superat aquestes quantitats, principalment en castellà.
     Fent un ràpid càlcul estadístic, podria dir que durant aquests anys, he fet una mitjana d’un palíndrom al dia. Ja m’està bé. Aquesta petita dosi és suficient per mantenir la ment desperta i l’ànim il·lusionat.
     Si la quantitat no m’ha preocupat mai, he d’afegir que tampoc m’ha amoinat de forma important res d’allò que ha envoltat la meva activitat palindròmica. És aquell reducte on el joc pel joc, el plaer pel plaer, la distracció serena i neta, aparca totes les inquietuds i preocupacions d’aquesta vall de llàgrimes. Però no només l’acte de fer palíndroms en solitari m’ha proporcionat hores de felicitat. Tot plegat ha anat acompanyat d’uns “efectes col·laterals” tant o més plaents: la relació dels palíndroms amb el món dels llibres i la literatura; la percaça i lectura de tota mena de material relacionat (articles, revistes, llibres, que han acabat formant una biblioteca ben peculiar); la pertinença al pickwickià Club Palindromista Internacional; la redacció des del 2003 de la revista Semagames; la publicació de l’antologia palindròmica SÉ VERLA AL REVÉS; l’escriptura de desenes d’articles en diverses publicacions; la presentació de ponències; la participació en trobades i congressos, i per damunt de tot, la coneixença i l’amistat amb una sèrie de persones que m’ha enriquit enormement.
     Per tot això, i més coses, no puc més que sentir-me feliç i agraït. Dono les gràcies, per tant, a tots els que heu format, i formeu, part del meu entorn palindròmic.
     Per acompanyar aquesta efemèride, un palíndrom dedicat al meu pare. El pare va néixer i va passar la infantesa i la joventut al camp, fent de pagès. Ara està a l'etapa final de la seva vida i passant uns moments difícils.

El pare era pagès.
Al tros suà.
Panís, tal blat,
sí, nap, aus.
Sort? La segà.
Pare, era ple.

Jesús Lladó



dissabte, 13 d’octubre de 2012

Democràcia

Ai, demòcrata màfia! I fa matar comèdia!

(¡Ay, demócrata mafia! ¡Y hace matar comedia!)

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Al meu pare

El pare era pagès. Tal blat segà, pare. Era ple.

(El padre era labrador. Tal trigo segó, padre. Era pleno.)

dimecres, 3 d’octubre de 2012

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Història de la Roma Imperial

Oren a Déu? Qui viu? Queda Neró!

La Roma, ires i mal rep per la misèria moral.

(¿Rezan a Dios? ¿Quién vive? ¡Queda Nerón!)
(La Roma, iras y mal recibe por la miseria moral.)