PALÍNDROM: paraula o frase que es llegeix igual de dreta a esquerra que d'esquerra a dreta.

Palíndrom prové del terme grec palindromos format per -palin (de nou) i -dromos (cursa).









Mut sóc noble, erudit i duré el bon costum.

TWITTER

TWITTER
Jesús Lladó

Palindromistes

dimarts, 31 de desembre de 2013

dilluns, 30 de desembre de 2013

La set

La set? 
Esprémer llimona, 
no mill, 
re mer. 
Pse... 
Té sal?

(¿La sed? Exprimir limón, no mijo, nada mero. Pse... ¿tiene sal?)

diumenge, 29 de desembre de 2013

dissabte, 28 de desembre de 2013

Bones festes / Senob Setsef


Tradicionalment el Club Palindromista Internacional felicita els seus lectors per Nadal en el número d’hivern de la seva revista SEMAGAMES. Aquest any no ha estat així; en comptes d’això vaig enviar un correu a tots els socis. Una resposta de Pablo Nemirovsky que incloïa, per suposat, un palíndrom al·lusiu al Nadal, va generar una allau de frases que posteriorment vaig penjar en el post Palíndromos navideños/Palíndroms Nadalencs.
A LA VANGUARDIA d’avui, el nostre fidel divulgador Suiram Arres ens brinda l’article Setsef Senob. 

Susej Odall



dijous, 26 de desembre de 2013

dimecres, 25 de desembre de 2013

Bon àpat

Per àpat, el bon Ignasi, vi, sang i noble tapa rep.


(Por comida, el buen Ignacio, vino, sangre y noble tapa recibe.)

dimarts, 24 de desembre de 2013

Poder financer

El poder financer, crec, Nani, fred o ple.














(El poder financiero, creo, Nani, frío o pleno.)

dilluns, 23 de desembre de 2013

La fama i la glòria

Ai, rol, gal ama, fals, la fama, la glòria.

(Al poeta i compositor Juan del Enzina (1468-1529) i la seva cançó "Todos  los bienes del mundo".)

Todos los bienes del mundo
pasan presto y su memoria,
salvo la fama y la gloria.

El tiempo lleva los unos,
a otros fortuna y suerte,
y al cabo viene la muerte,
que no nos dexa ningunos.
Todos son bienes fortunos
y de muy poca memoria,
salvo la fama y la gloria.

La fama bive segura
aunque se muera su dueño;
los otros bienes son sueño
y una cierta sepoltura.
La mejor y más ventura
pasa presto y su memoria,
salvo la fama y la gloria.

Procuremos buena fama,
que jamás nunca se pierde,
árbol que siempre está verde
y con el fruto en la rama.
Todo bien que bien se llama
pasa presto y su memoria,
salvo la fama y la gloria.




diumenge, 22 de desembre de 2013

Pla gastronòmic nadalenc

Tal pla:
amo paté,
fava,
cava,
hipopòtam,
pa,
raïm (o somia!),
rap,
mató,
pop i havà,
cava,
feta,
poma,
al plat.

(Tal plan: amo paté, hava, cava, hipopótamo, pan, uva (¡o sueña!), rape, requesón, pulpo y havano, cava, feta, manzana, al plato.)


dissabte, 21 de desembre de 2013

La plata

Ho sé, la plata fi fatal, palès. Oh!

(Lo sé, la plata fin fatal, evidente. ¡Oh!)

divendres, 20 de desembre de 2013

Consellera

La consellera, pedagoga de parelles, no cal.


(La consejera, pedagoga de parejas, no hace falta.)

dijous, 19 de desembre de 2013

Pagès

El pagès segur té truges, sega ple.


(El campesino seguro tiene cerdas, siega pleno.)

dimecres, 18 de desembre de 2013

dimarts, 17 de desembre de 2013

No sé res

Res sé, res sé, món; només ser, ésser.


(Nada sé, nada sé, mundo; solamente ser, ser.)

dilluns, 16 de desembre de 2013

diumenge, 15 de desembre de 2013

Anul·la la rima

Anul·la la rima, 
ja ni xala a la Xina. 
Ja mira la lluna?


(Anula la rima, ya ni disfruta en la China. ¿Ya mira la luna?)

dissabte, 14 de desembre de 2013

Nevarà?

Ara ven neveres, i serè ven. Nevarà?

(Ahora vende neveras, y sereno viene. ¿Nevará?)

divendres, 13 de desembre de 2013

dijous, 12 de desembre de 2013

Vi diví


La guerra i vi diví arreu, gal.



(La guerra y vino divino por todas partes, galo.)

dimarts, 10 de desembre de 2013

dissabte, 7 de desembre de 2013

divendres, 6 de desembre de 2013

Ven ous

Ara ven ous, i pa i api. Suo, nevarà!

(Ahora vende huevos, y pan y apio. ¡Sudo, nevará!)


dijous, 5 de desembre de 2013

Dalí




Tem Dalí? L'admet?
El baró Dalí, l'adorable?
Ara sí, l'admetem Dalí, Sara.




(¿Teme a Dalí? ¿Lo admite?
¿El barón Dalí, el adorable?
Ahora sí, lo admitimos a Dalí, Sara.)



dimecres, 4 de desembre de 2013

Diàleg absurd

- Té, són sis, no set.
- Sí, són sis, no sis.


(- Toma, son seis, no siete.
- Sí, son seis, no seis.)

dimarts, 3 de desembre de 2013

Afina pianos


Afina piano? So no sona, i pa ni fa.



(¿Afina piano? Sonido no suena, y pan ni gana.)



dilluns, 2 de desembre de 2013

diumenge, 1 de desembre de 2013

Paraules mirall

De nou, el llibre Paraules mirall, de Maria Enrich i Jesús Lladó, surt als mitjans, així com a la xarxa.

Al suplement del diari Ara, la cuinera Ada Parellada en fa una bonica ressenya.


I l'Editorial Barcanova en el seu blog el presenta mitjançant un video.


Sóc notari

- Sóc el bon notari?
- Mira ton noble cos.


















- ¿Soy el buen notario?
- Mira tu noble cuerpo.

divendres, 29 de novembre de 2013

dijous, 28 de novembre de 2013

Tuba: art


Art: sona la tuba, a butà, la nostra.



(Arte: suena la tuba, a butano, la nuestra.)

dimarts, 26 de novembre de 2013

diumenge, 24 de novembre de 2013

Cama maca

Ara mira una cama maca, nua. Rimarà?

(Ahora mira una pierna bonita, desnuda. ¿Rimará?)

divendres, 22 de novembre de 2013

Clímax

Per arribar al clímax, a mil, Clara birra rep.

(Para llegar al clímax, a mil, Clara, birra recibe.)

dijous, 21 de novembre de 2013

Turc senil


Elba: turc senil cercava, crec, l'inescrutable.



(Elba: turco senil buscaba, creo, lo inescrutable.)

dimecres, 20 de novembre de 2013

Anís? Cava?

 Copa, copa... anís, o caves, a la seva cosina.
A poc a poc!


(Copa, copa... anís, o cavas, a su prima. ¡Poco a poco!)

dimarts, 19 de novembre de 2013

La fe

Ara per ser bo, net, la fe té; falten obres! - repara.


(Ahora por ser bueno, limpio, la fe tiene; ¡faltan obras! - repara.)

diumenge, 17 de novembre de 2013

El futur a la tassa

Rut, uf!, tassa preveu què? Ver passat, futur...











(Rut, ¡uf!, ¿taza prevé qué? Verdadero pasado, futuro...)

dissabte, 16 de novembre de 2013

El clàssic català

Parafrasejant el nostre palíndrom clàssic

SENÉN TÉ SIS NENS I SET NENES,

 atribuït a Carles Mani (1897-1980), 

SENÉN TÉ SETMESONS NENS? NO, SEM, TÉ SET NENES.
















Il·lustració de Vicent Sanfeliu

divendres, 15 de novembre de 2013

dijous, 14 de novembre de 2013

dimecres, 13 de novembre de 2013

Sumar, fer música...

Ací sumarà, farà sonata, no Sara?, farà música.


(Aquí sumará, hará sonata, ¿no, Sara?, hará música.)

dimarts, 12 de novembre de 2013

diumenge, 10 de novembre de 2013

Per àpat ànecs

Obscena tapa reps per àpat: ànecs. Bo!

(Obscena tapa recibes por comida: patos. ¡Bueno!)

divendres, 8 de novembre de 2013

dijous, 7 de novembre de 2013

Lleis

Sí, ella lluità, plorà -Carol- patí, ullà lleis.

(Sí, ella luchó, lloró -Carol- sufrió, escudriñó leyes.)

dimarts, 5 de novembre de 2013

Obrer bo

Per ser obrer - re, ferrer - bo, res rep.

(Por ser obrero - nada, herrero - bueno, nada recibe.)

diumenge, 3 de novembre de 2013

Cop rep

Per poc, idò, del puny nu, ple d'odi, cop rep.

(Por poco, pues, del puño desnudo, lleno de odio, golpe recibe.)

dissabte, 2 de novembre de 2013

Dir-se adéu

Luci: dir-se adéu queda, és, ridícul.

(Luci: decirse adiós queda, es, ridículo.)

divendres, 1 de novembre de 2013

Lletra, art


Lletra a lletra, ara fado, ara oda, farà art ella, art ell.

(Letra a letra, ora fado, ora oda, hará arte ella, arte él.)







dijous, 31 d’octubre de 2013

dimarts, 29 d’octubre de 2013

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Mirar

Ho sé: temerari, miserable -Elba, resi-
miraré metes. Oh!


(Lo sé: temerario, miserable -Elba, rece- miraré tetas. ¡Oh!)

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Presentació de "Paraules mirall"

El proper dimarts 12 de novembre, a les 19:00 h., a la Biblioteca Central d'Igualada, fem la presentació pública del llibre "Paraules mirall". L'acte comptarà amb la presència dels autors, Maria Enrich i Jesús Lladó, acompanyats pel músic i ludolingüista David Puertas.

En el següent enllaç podeu veure l'anunci de l'acte:


Pinta frescos?

Sóc serf, Ot, ni pinto frescos.


(Soy siervo, Oto, ni pinto frescos.)


divendres, 25 d’octubre de 2013

Petons

El bon nebot, ep!, ara farà petó, ben noble.

(El buen sobrino, ¡ei!, ahora dará beso, bien noble.)

dijous, 24 d’octubre de 2013

La sopa

La sopa no té llard i sidra, llet o nap, o sal.

(La sopa no tiene manteca y sidra, leche o nabo, o sal.)

dimarts, 22 d’octubre de 2013

La mort

Tot mor, OM.....

                           tot.















(Todo muere, OM..... todo.)

dilluns, 21 d’octubre de 2013

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Sóc sol

Sóc sol, clos cos.
Cerco, o crec,
sexe, no nexes,
i vi;
a sac, a casa,
obert et rebo,
amada dama.


(Estoy solo, cuerpo cerrado.
Busco, o creo,
sexo, no nexos,
y vino;
en casa, a saco,
abierto te recibo,
amada dama.)

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Premi Nobel

Alice Munro, recent Premi Nobel de Literatura.


Le bon i mer Premi Nobel:

Or nu, Munro.













(El buen y mero Premio Nobel.
Oro desnudo, Munro.)

divendres, 18 d’octubre de 2013

Solitud extrema

Parleu, tu, el rap?
Parla de tot, Ed, al rap.
(¿Habláis, tú, el rape?
Habla de todo, Ed, al rape)

dijous, 17 d’octubre de 2013

Amos de la vida?

A diva -l'Ed-:
som amos o no som amos de la vida?


(A diva -el Ed-:
¿somos dueños o no somos dueños de la vida?)

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Llibre de palíndroms nou: PARAULES MIRALL

Avui tinc el plaer de comunicar que ja s'ha publicat el llibre PARAULES MIRALL (Barcanova, 2013). Escrit per Maria Enrich i Jesús Lladó, amb il·lustracions de Txell Darné, forma part de la col·lecció "motsVius" que l'editorial dedica al món de les paraules. Dins d'aquesta col·lecció hi trobem títols com "Paraules amagades", "Paraules figurades" i "Paraules embarbussades", etc....

PARAULES MIRALL és un recull de petites narracions basades en palíndroms, destinades a lectors joves però absolutament recomenable per a adults. Les frases palindròmiques han estat l'origen d'aquests textos que veureu distribuïts per temes: De palíndroms, De menjar, De família, D'amor, De viatges, D'oficis i Calaix de sastre.

Ben aviat us comunicaré la data de presentació pública.




dilluns, 14 d’octubre de 2013

A l'òpera


Tip, Ed, odia FA i DO de pit.

(Harto, Ed, odia FA y DO de pecho.)




Tip, Ed, odia Massenet. Atén, és sa mai DO de pit?

(Harto, Ed, odia a Massenet. Atiende ¿es sano nunca DO de pecho?)







dissabte, 12 d’octubre de 2013

Anagrames, els nostres germans

La notícia que aquests dies es commemora el 45 aniversari de l’estrena del film mític “Rosemary Baby’s”, del director Roman Polanski, en el mundialment prestigiós Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, m’ha recordat que fa molts anys, al n. 31 de SEMAGAMES, vaig publicar un article sobre els anagrames. Els anagrames, enigmàtics i creatius, són els nostres germans, dins dels artificis de combinació horitzontal.

Per aquest motiu, em ve de gust rescatar l’esmentat article i resumir-lo en aquest post.

En comptes d’entrar, com és habitual, en tot allò de truculent que envoltà la inquietant i excel·lent cinta, titulada per aquí “La semilla del diablo” (des del mític, i sembla ser que maleït, edifici on es va rodar part de la història, el Dakota Building, fins a les circumstàcies vitals d’alguns dels participants), esmentaré el tracte que hi tenen els anagrames. De fet, són un element transcendent en el desenvolupament del seu argument.          

La major part del film transcorre en el vetust i llòbrec edifici situat enfront de Central Park. Al llarg dels anys hi han viscut una sèrie de personatges famosos com Boris Karloff, Lauren Bacall, Leonard Bernstein, Roberta Flack, John Lennon – assassinat en aquest indret – i Yoko Ono (cèlebre cognom palindròmic). Els darrers temps hi han intentat viure Antonio Banderas i Madonna, però no han passat la prova d’admissió a què sotmeten els veïns a aquelles persones interessades a entrar-hi.

Anem al resum de l’argument, basat en la novel·la homònima d’Ira Levin:

Un matrimoni jove busca pis i es trasllada a un dels apartaments de l’edifici (en el film se l’anomena edifici Branford). Ella, una joveníssima Mia Farrow, mestressa de casa; ell, John Cassavettes, actor mediocre a la recerca de feina i fama. Relació immediata amb uns “encisadors” veïns que formen part d’una secta (això se sap més endavant). Mia Farrow és víctima d’una conxorxa diabòlica, amb beuratges i amulet inclosos, i escollida per donar a llum l’encarnació del diable. El marit, a canvi de la seva oculta col.laboració, rep un paper teatral que el portarà a la fama i a la glòria hollywoodenca. Ella, a poc a poc, va sospitant la gravetat de la seva situació, però no arriba a l’absoluta certesa de la conxorxa diabòlica de la qual és víctima fins que un amic seu, un escriptor de contes, que també sospita quelcom, li proporciona pòstumament (és a dir, un cop se l’han carregat) una valuosa informació: Un llibre i la consigna ‘el nom és un anagrama’.

Heus aquí com la noia en treu l’entrellat. Per començar, en el llibre titulat All of them Witches (Tots ells Bruixots), que consisteix en una sèrie de biografies sobre cèlebres i històrics bruixots, hi ha paraules i frases clau subratllades per l’amic difunt. La protagonista, tot fullejant el llibre, les veu i recorda la consigna ‘el nom és un anagrama’.

Immediatament, agafa el seu Scrabble, útil sistema pre-informàtic per a descobrir anagrames ocults, i comença per la transposició de les lletres del títol All of them Witches. Després de diversos intents com

COMES WITH THE FALL (ve amb la tardor)

ELF SHOT LAME WITCH (follet va ferir bruixot esguerrat)

arriba a un anagrama que adquireix un sentit per a ella.

HELL IS FACT TO ME, (l’infern és un fet per a mi)

   A continuació, en el peu d’una foto de família del bruixot Adrian Marcato, hi llegeix aquestes reveladores paraules subratllades: ‘el seu fill Steven’. A partir del nom Steven Marcato, amb l’atmosfera d’una música que fa esgarrifar, descobreix el nom

ROMAN CASTEVET

que és, ni més ni menys, el pseudònim del seu diabòlic veí, fill del bruixot Adrian Marcato. Aquest, consta que va ser apallissat pel populatxo enfront del edifici on viuen. I a partir d’aquí es desencadenen els fets que porten al sorprenent final, i que no revelaré per no xafar la guitarra a qui el vulgui veure.




divendres, 11 d’octubre de 2013

Maratonià

Ai, nota rampa, sua, corre - m'erro? - cau.
Sap, maratonià?

(Ay, nota rampa, suda, corre -¿me equivoco?- cae. ¿Sabe, maratoniano?)

dijous, 10 d’octubre de 2013

Art nociu

Ui, contraataca català i a l'atac acata? Art nociu.

(Uy, ¿contraataca catalán y al ataque acata? Arte nocivo.)

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Desig

Romà, sentiu desig?
I seduït?
N'és amor.



(Roman, ¿sentís deseo?
¿Y seducido?
Es amor.)

dimarts, 8 d’octubre de 2013

dilluns, 7 d’octubre de 2013

diumenge, 6 d’octubre de 2013

dissabte, 5 d’octubre de 2013

divendres, 4 d’octubre de 2013

Carca?

Acràcia, racisme tem. Si? Carai, carca!

(Acracia, racismo teme. ¿Sí? ¡Caray, carca!)

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Al passeig, avi

... i va al passeig, i és sa, pla, avi.


(... y va al paseo, y es sano, llano, abuelo.)

dimarts, 1 d’octubre de 2013

dilluns, 30 de setembre de 2013

Déu


- Amo: negarà Déu? Què veu?
- Quedarà genoma.


- Dueño: ¿Negará a Dios? ¿Qué ve?
- Quedará genoma.




diumenge, 29 de setembre de 2013

dissabte, 28 de setembre de 2013

Què és l'amor?

Amor és mal camí ral.
El bon camí, llimac noble,
la rima;

clam sé, Roma.


(Amor es mal camino real.
El buen camino, babosa noble,
la rima;
clamo sé, Roma.)

dijous, 26 de setembre de 2013

Àcida vida

A diva dic: a tot arreu guerra, tot àcida vida.

(A diva digo: en todas partes guerra, todo ácida vida.)

dimecres, 25 de setembre de 2013

Amat: t'ama

Amat:
Ada, lluminosa fi,
nua au,
ni fa son,
i mullada t'ama.


(Amado: Ada, luminoso fin, ave desnuda, ni da sueño, y mojada te ama.)

dimarts, 24 de setembre de 2013

Anem al cinema!

Amen, i clamen a la turba brutal: anem al cinema!


(Aman, y claman a la turba brutal: ¡vamos al cine!)

diumenge, 22 de setembre de 2013

Trobada anual del CPI

En motiu de la Trobada anual del Club Palindromista Internacional, celebrada ahir a Món Sant Benet, la periodista Almudena Cacho, de Ràdio Euskadi, m'ha entrevistat. En antena també hi era l'amic basc Markos Gimeno.

Podeu sentir-la en el següent enllaç. La introducció, a càrrec de Les Luthiers, és antològica.

http://www.eitb.com/es/audios/detalle/1464846/dias-radio-juego-palabras/


Poema

Amè o put a fama, fatu poema.

(Ameno o huele a fama, fatuo poema.)

divendres, 20 de setembre de 2013

dijous, 19 de setembre de 2013

Rossiniana


Allí ves. Ed rebrà Barber de Sevilla.

(Allí ves. Ed recibirá Barbero de Sevilla.)




dimarts, 17 de setembre de 2013

Actua, calla

Allà, caut, camina. Anodí, ni dóna ànim;
actua, calla.


(Allá, cauto, camina. Anodino, ni da ánimo; actúa, calla.)

diumenge, 15 de setembre de 2013

Palíndroms, música i Celibidache

Un dels palíndroms musicals més antic que es coneix, és el rondeau  de Guillaume de Machaut (1304-1377) Ma fin est mon commencement, que podem traduir per La meva fi és el meu principi.

La peça és molt peculiar perquè a més de respondre a la tècnica del palíndrom (retrogradació), el seu text, -que no és palíndrom- reprodueix a nivell semàntic allò que es produeix en el nivell musical. És a dir, descriu un palíndrom.
Vegem-ne el text original:  

Ma fin est mon commencement                 
et mon commencement ma fin                        
et teneüre vraiement                                               
ma fin est mon commencement.                        
Mes tiers chans trois fois seulement                       
se retrograde et einsi fin.                                   
ma fin est mon commencement                       
et mon commencement ma fin.                        

"La meva fi és el meu començament, i el meu començament la meva fi, i tindré veritablement la meva fi és el meu començament. Les meves tres veus retrograden només tres vegades, i així la meva fi és el meu començament, i el meu començament la meva fi."

Tot llegint l’interessant llibre La musique n’est rien, del cèlebre filòsof i director d'orquestra Sergiu Celibidache, em surt al pas la següent frase que m’ha fet associar-la amb el palíndrom de Machaut.

La fi i el principi no són dos fenòmens separats, viuen junts. Igual que el principi i la fi en l'acte del pensament humà. No obstant això, per tal que la simultaneïtat del començament i la fi es pugui manifestar, el temps és necessari. La fi, doncs, està continguda en el principi!