"Un palíndromo no se inventa: se des-cubre. Como cualquier poema, a fin de cuentas: “una auténtica obra de arte, poema, escultura, melodía, es una forma ideal que preexiste en las posibilidades de la lengua, del mármol, de las notas, y que el artista descubre como se descubre un teorema”, anotó Italo Calvino a propósito del palíndromo de Luc Étienne Ce repère, Perec. Solo que aquí la musa musita (a ti suma su mal) no en los oleajes del sentimiento y los vendavales de la pasión sino en las esquinas del juego y los resquicios del equilibrio sintáctico.
Un buen palíndromo resulta poema, relato, sentencia, oráculo u otra cosa –siempre otra cosa– cuya naturaleza ignoramos hasta poner el punto final. Pero el género importa poco. Lo interesante es la aparición de imágenes inusitadas, a veces inmediatamente reflexivas y desdobladas en ideas, en cabos de una línea de pensamiento, a veces vagamente alusivas."
Aurelio Asiain - Letras libres
http://www.letraslibres.com/index.php?art=15245
2 comentaris:
Amb tots els meus respectes, he de dir que crec que això tant escampat de que un palíndrom no s'inventa és força discutible. De fet, si diem que un palíndrom només el podem descobrir perquè és una sentència que ja existeix prèviament en una borgiana biblioteca universal, hauríem de dir el mateix de tot, tot, el que s'escrigui o parli. Ara bé, si convenim que una novela és una combinació de lletres digne de ser considerada una invenció, hauriem d'acceptar-ho també per a qualsevol palíndrom mai abans publicat. És una opinió, és clar.
Una abraçada, Jesús.
Doncs sí, Xavi, això és el que pretenia. Provocar alguna reacció. Evidentment que tot existeix però això no anul·la el fet de la creació, o la invenció. El fet que tots els sons existeixin en l'espai, no implica que la combinació d'uns sons que acaba sent una peça musical, no sigui una creació.
Gràcies. Jesús
Publica un comentari a l'entrada