La notícia que aquests dies es
commemora el 45 aniversari de l’estrena del film mític “Rosemary Baby’s”, del
director Roman Polanski, en el mundialment prestigiós Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, m’ha recordat que fa molts anys, al n. 31 de SEMAGAMES,
vaig publicar un article sobre els anagrames. Els anagrames, enigmàtics i creatius, són els nostres germans, dins dels
artificis de combinació horitzontal.
Per aquest motiu, em ve de
gust rescatar l’esmentat article i resumir-lo en aquest post.
En comptes d’entrar, com és
habitual, en tot allò de truculent que envoltà la inquietant i excel·lent
cinta, titulada per aquí “La semilla del diablo” (des del mític, i sembla ser
que maleït, edifici on es va rodar part de la història, el Dakota Building,
fins a les circumstàcies vitals d’alguns dels participants), esmentaré el tracte que hi tenen els anagrames. De fet, són un element
transcendent en el desenvolupament del seu argument.
La major part del film transcorre en el vetust i llòbrec edifici
situat enfront de Central Park. Al llarg dels anys hi han viscut una sèrie de
personatges famosos com Boris Karloff, Lauren Bacall, Leonard Bernstein, Roberta
Flack, John Lennon – assassinat en aquest indret – i Yoko Ono (cèlebre cognom
palindròmic). Els darrers temps hi han
intentat viure Antonio Banderas i Madonna, però no han passat la prova
d’admissió a què sotmeten els veïns a aquelles persones interessades a
entrar-hi.
Anem al resum de l’argument,
basat en la novel·la homònima d’Ira Levin:
Un matrimoni jove busca pis i es trasllada a un dels apartaments
de l’edifici (en el film se l’anomena edifici Branford). Ella, una joveníssima
Mia Farrow, mestressa de casa; ell, John Cassavettes, actor mediocre a la
recerca de feina i fama. Relació immediata amb uns “encisadors” veïns que
formen part d’una secta (això se sap més endavant). Mia Farrow és víctima d’una
conxorxa diabòlica, amb beuratges i amulet inclosos, i escollida per donar a
llum l’encarnació del diable. El marit, a canvi de la seva oculta
col.laboració, rep un paper teatral que el portarà a la fama i a la glòria
hollywoodenca. Ella, a poc a poc, va sospitant la gravetat de la seva situació,
però no arriba a l’absoluta certesa de la conxorxa diabòlica de la qual és
víctima fins que un amic seu, un escriptor de contes, que també sospita
quelcom, li proporciona pòstumament (és a dir, un cop se l’han carregat) una
valuosa informació: Un llibre i la consigna ‘el nom és un anagrama’.
Heus aquí com la noia en treu l’entrellat. Per començar, en el
llibre titulat All of them Witches (Tots ells Bruixots), que
consisteix en una sèrie de biografies sobre cèlebres i històrics bruixots, hi
ha paraules i frases clau subratllades per l’amic difunt. La protagonista, tot
fullejant el llibre, les veu i recorda la consigna ‘el nom és un anagrama’.
Immediatament, agafa el seu Scrabble, útil sistema
pre-informàtic per a descobrir anagrames ocults, i comença per la transposició
de les lletres del títol All of them Witches. Després de diversos
intents com
COMES WITH THE FALL (ve amb la tardor)
ELF
SHOT LAME WITCH (follet va ferir bruixot
esguerrat)
arriba a un anagrama que
adquireix un sentit per a ella.
HELL IS FACT TO ME, (l’infern és un fet per a mi)
A continuació, en el peu d’una
foto de família del bruixot Adrian Marcato, hi llegeix aquestes reveladores
paraules subratllades: ‘el seu fill Steven’. A partir del nom Steven Marcato,
amb l’atmosfera d’una música que fa esgarrifar, descobreix el nom
ROMAN CASTEVET
que és, ni més ni menys, el
pseudònim del seu diabòlic veí, fill del bruixot Adrian Marcato. Aquest, consta
que va ser apallissat pel populatxo enfront del edifici on viuen. I a partir
d’aquí es desencadenen els fets que porten al sorprenent final, i que no
revelaré per no xafar la guitarra a qui el vulgui veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada