Palíndroms, música i Celibidache

Un dels palíndroms musicals més antic que es coneix, és el rondeau  de Guillaume de Machaut (1304-1377) Ma fin est mon commencement, que podem traduir per La meva fi és el meu principi.

La peça és molt peculiar perquè a més de respondre a la tècnica del palíndrom (retrogradació), el seu text, -que no és palíndrom- reprodueix a nivell semàntic allò que es produeix en el nivell musical. És a dir, descriu un palíndrom.

Vegem-ne el text original:  

Ma fin est mon commencement                 
et mon commencement ma fin                        

et teneüre vraiement                                               
ma fin est mon commencement.                        

Mes tiers chans trois fois seulement                       
se retrograde et einsi fin.                                   
ma fin est mon commencement                       
et mon commencement ma fin.                        

"La meva fi és el meu començament, i el meu començament la meva fi, i tindré veritablement la meva fi és el meu començament. Les meves tres veus retrograden només tres vegades, i així la meva fi és el meu començament, i el meu començament la meva fi."

Tot llegint l’interessant llibre La musique n’est rien, del cèlebre filòsof i director d'orquestra Sergiu Celibidache, em surt al pas la següent frase que m’ha fet associar-la amb el palíndrom de Machaut.

“La fi i el principi no són dos fenòmens separats, viuen junts. Igual que el principi i la fi en l'acte del pensament humà. No obstant això, per tal que la simultaneïtat del començament i la fi es pugui manifestar, el temps és necessari. La fi, doncs, està continguda en el principi!”